EL CAMP DE MORVEDRE

INTRODUCCIÓ

El Camp de Morvedre és una comarca no massa gran ( 276 km2) de la Comunitat Valenciana que conté 17 pobles, la majoria incardinats pel riu Palància que que la creua d’Oest a l’Est. Limita a l’oest amb lescomarques de L’Alt Palància i Camp del Túria, al sud amb l’Horta Nord, al nord amb la Plana Baixa i a l’est amb la Mediterrània. La capital de la comarca és Sagunt.

El Camp de Morvedre està constituit per dos subcomarques:

La Baronía , a l’interior, a l’oest; dit així perque en realitat eren terres de senyoriu procedents de la Reconquesta, amb els pobles d’Algar, Algimia, Alfara de la Baronía, Estivella, Torres-Torres, Albalat de Tarongers,Segart, Petrés i Gilet.

La Vall de Segó o Les Valls, al nord de la comarca, limitant amb la Plana Baixa, amb els pobles de Faura, Benifairó. Quart, Quartell i Benavites.

Queden per últim Canet d’en Berenguer a la costa, i Sagunt amb el nucli urbà del Port de Sagunt.

Es tracta d’una comarca on el gros de la població se concentra a Sagunt i al nucli del Port que estàn densament poblades i és on se concentren els principals serveis: Hospital, industries,transports, comerç i administració.

Sagunt, capital de la comarca és una ciutat dos vegades mil.lenària. coneguem enclaus ibers com el Pic dels corbs i la mateixa muntanya del Castell està plena de jaciments ibers. També n’hi han molts jaciments ibers a la comarca. Els ibers anomenaren a Sagunt com ARSE .

L’historiador romà Tito Livio, en la seua obra “Ab urbe condita”, parla de que els grecs de l’illa de Zakintos , situada al Jònic al costat d’Itaca,arribaren a Arse, concretament al Grau Vell. Sembla ser que del vocable Zakintos procedix el nom de Saguntum que és d’eixa manera com la nomenaven els romans.

Posiblement el poble que ha deixat més petjades a Sagunt ha estat el romà, de manera que hi han termes, calçades romanes, circ romà, teatre romà, domus i vil.les romanes i gran part del Castell, vestigis que han durat fins avui.

Pràcticament totes les civilitzacions han visitat Sagunt perque és una cruïlla de camins, de manera que també els musulmans i els jueus romangueren a la nostra ciutat i ens han deixat la seua petjada. Testimonis musulmans seríen la Porta d’Almenara que hi ha al Castell i gran part de la muralla. Dels jueus queda un barri jueu molt ben conservat, un cementeri jueu a la falda del Castell i cases. en la Casa dels Berenguers, que és un centre de recepció dels visitants de la ciutat medieval hi ha un micvé que com sabem és un lloc de prurificació per als hebreus.

Els musulmans anomenaren a la ciutat Murbiter ( nom que ve de les paraules llatines murus veteris: murs vells) que més tard degenerà en Morvedre, que és el nom que durà fins principis del XX. El nom de Sagunt va ser restaurat ja entrat el XX.

Actualment Sagunt compta amb 14 espais BIC. Contradictòriament el patrimoni històric està abandonat.

 

El nucli urbà del Port nasqué pràcticament a principis del XX, gràcies a l’iniciativa de l’empresari i financer basc Ramón de la Sota i Llano i del seu cosí Eduardo Aznar. Junts mamprengueren la compra de les mines de ferro d’Ojos Negros i Setiles i decidiren transportar el mineral al port més pròxim. Era Sagunt. Hi varen crear totes les infrastructures adients per a la comercialització del mineral, dragaren el port perque pogueren atracar els vaixells etc.. i per a tot açò també traçaren un línia de ferrocarril, de la seua propietat, per transportar el mineral, anomenant-se “Compañía minera de Sierra Menera”. Un línia de 120 km. Després, aprofitant la conjuntura econòmica favorable van crear Altos Hornos del Mediterràneo. Els moviments migratoris de principis de segle van ser molt importans i nombrosos, constituint un focus industrial de primer ordre. Hi és el que els historiadors de l’economia anomenen una “factory town” ( ciutat factoria), perque en realitat tot girava al voltant de la fàbrica.

 

Amb els desmantellament de la siderurgia al període 1983-84 el nucli del Port entra en una depressió molt important que molt prompte serà superada gràcies a l’empenta i la lluita de la població que pràcticament s’alçà “ en armes” contra la situació i per una sèrie de politiques que iniciaren un camí econòmic diferent.

Avui podem dir que aquest nucli és un lloc econòmicament important amb un port comercial de primer ordre. Les instal.lacions de l’antiga siderurgia són un patrimoni d’arqueología industrial amb un Alt Forn completament conservat, un futur museu industrial que esta en fase de construcció i unes antigues Naus de Tallers, de manera que pocs llocs tenen i que són dignes de ser visitats .

Finalment, poques ciutats d’Espanya poden exhibir tant de patrimoni: l’arqueològic i l’industrial, però també és cert que poques ciutats el tenen tan descuidat com Sagunt.

 

Tradicionalment Sagunt i comarca han estat econòmicament agrícoles, sent el conrreu desl cítrics el monocultiu més important. La taronja ha estat la riquesa de Sagunt durant molts anys, des de que arran de la filoxera de finals del XIX s’arrancaren totes les vinyes i començà el conrreu i comercialització de la taronja. Avui tot açò està en franca decadència, aupat per la crisi actual. els camps estan abandonant-se continuament.

 

Als pobles de la comarca l’economía és fonamentalment agrícola amb alguna industria de poca envergadura.

 

Com a paratges dignes de ser visitats a la comarca podem citar el Monestir de Sant Esperit de l’Ordre Franciscana, creat a l’Edat Mitjana per la reina María de Luna en Gilet, els Banys Àrabs de Torres-Torres, la Casa Guarner de Benifairó de les Valls, la Torre de Benavites, la Font de Quart, el Castell de Beselga, i en fí , només podem dir que vingueu i ho comproveu.

 

El Garbí és la muntanya més alta de la comarca i les platges són totes de bandera blava: hi tenim l’Almardà, Corinto, Malvarrosa, la platja del Port, Canet d’en Berenguer. Hi queda el Grau Vell l’antic port grec i romà que és visita obligada junt el Centre d’Educació Ambiental a la Marjal dels Moros, on trobem una flora i fauna pròpies de les zones humides.

 

Conxa Cardo

 

VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 0.0/10 (0 votes cast)
VN:F [1.9.22_1171]
Rating: 0 (from 0 votes)

6 pensamientos en “

  1. Hola,

    soy un porteño que ya no reside en el puerto, pero como si lo hiciera, no se me va de la cabeza.
    Fuí alumno en el Colegio Nuestra Señora de Begoña, y me acabo de enterar que se hizo un libro en el 50 aniversario.
    Para mi sería muy importante poder adquirirlo, sobre todo por los recuerdos.
    Por favor me puedes informar dónde puedo conseguirlo.

    saludos y muchas gracias de antemano

  2. Este es el libro:
    Colegio Ntra. Sra. De Begoña .Puerto Sagunto 50 años de
    historia.Cursos 1947-1948

    1997-1998.Edita Claustro de profesores.Colegio Ntra.Sra. de
    Begoña .Puerto de Sagunto Valencia.

    • Soy una profesora de ese colegio, y tengo ese libro, ese libro se vendió y ahora de quedar alguno estaría en el colegio. Yo puedo intentar conseguirlo y si no quedaran, te dejaría el mio para que te lo fotocopiaras.
      Otra cosa no se me ocurre.

    • Ya tengo el libro: “Colegio Ntra. Sra. de Begoña. Pto. de Sagunto. 50 años de historia……..”.Si me mandas una dirección, yo puedo enviártelo, o dárselo a alguien de por aquí que te lo pudiera dar.

      Saludos

  3. Hola,

    si puedes te agradeceré que me respondas a lo del libro, saludo y muchas gracias

    No serás familia de los Latorre que vivian cerca de campo de Acero y después de la casa que tiene un molina arriba.

    saludos

    • A José Beltrán: Soy familia cercana de “esos” Latorre.No puedo ver tu dirección,porque el comentario no lo has puesto en mis escritos del blog.En cuanto vea tu dirección tendré mucho gusto en responderte y ayudarte con ese tema.

Responder a Conchín Latorre Latorre Cancelar respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>